És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell. Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc; fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona.

Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà. La demarcació de Vallfogona, anomenada en diverses èpoques Vallfogona de Comalats, de Lorda o de Corbell, s’estén per la vall mitjana del Riu Corb. És considerat com a part integrant de Comalats o sector meridional dels altiplans de la Segarra, delimitats al N per la ribera de Cervera i al S per la de Forès. La vall del Riu Corb té una altitud mitjana de 570 m al centre, però les serres de tots dos costats ultrapassen els 700 m, si bé les de migdia del riu són més elevades (cap de Cans, 757 m). Per aquest costat penetren al terme els torrents o rieres de Forès i de Saladern, que conflueixen al Riu Corb a ponent del terme.

El terme comprèn el poble de Vallfogona de Riucorb, que n'és el cap, i l’entorn urbanitzat del Balneari de Vallfogona. S'accedeix al municipi per una carretera local que arrenca, a l’alçada de Santa Coloma de Queralt, de la comarcal C-241 de Montblanc a Manresa i passa per Llorac, Vallfogona, Guimerà (segueix més o menys paral·lela al Riu Corb) i, finalment, s’uneix a la C-14 de Salou a Artesa de Segre. Prop de l’Albió, aquesta carretera local enllaça amb una altra que procedeix de la N-II a l’alçada de Cervera i es dirigeix cap al sud vers Conesa i Rocafort de Queralt, on empalma també amb la C-241.

Situació de Vallfogona de Riucorb